Un tro feble. Cels ennuvolats. Potser plourà.
Si és així, et quedaràs amb mi?
Encara que no vingui la pluja
seré aquí al teu costat
(Tanka japonès inclòs al Manyoshu)
Tingues
més por de segons quina gent que de la soledat. M'ho dèieu en somnis en un
paisatge de manga japonès, un congost de vertigen amb el riu al fons de tot i
pedres de pissarra negra. No hi éreu però sí. A dins i al voltant i a través.
Hi éreu com hi sou els dies que no us veig perquè el ritme diari se'ns menja la
vida, com les tardes que l'atzar ens retroba en cruïlles impossibles o els
vespres que una rodanxa de sushi em
transporta a un tatami per a tres amb banda sonora i vi blanc i una olor inconfusible d'ametlles dolces. Era
negra i fonda la nit que vau venir a calmar-me
en somnis. Us havia acomiadat feia tot just un parell d'hores. M'havíeu conegut
en els ulls el cansament i la il·lusió (no sé si vau dir il·lusió) i havíem
enfilat la conversa amb placidesa, aliens a totes les tempestes. Jo tampoc no
sabia que vindria, que apareixeria amb un estol de núvols grisos des de l'oest
del meu paisatge més tenebrós i es quedaria una estona a fer-me
companyia. No era feble el tro que vaig compartir amb vosaltres aquell
vespre damunt la taula del bar, just després del llamp del malson, mentre
anaven caient cerveses i m'escoltàveu en silenci.
Va
ploure molt, després. Però sé que encara que no hagués vingut mai la pluja,
encara seríeu aquí, al meu costat.
Sònia Moll (Barcelona, 1974) és llicenciada en
filologia catalana i ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i
professora. Amb “Non si male nunc” (2008), el seu primer llibre de poemes, va
rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. “Creixen malgrat tot les tulipes” ha
rebut el XXXII Premi de Narrativa Curta “25 d’abril” Vila de Benissa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada