divendres, 27 de desembre de 2013

LA DECISIÓ (Un microrelat nadalenc de Josep Pastells)

Ha arribat el moment. Sap que, un cop dites, les paraules provocaran un daltabaix al cervell d'en Roger, que s'hi endinsaran i es ramificaran i que, més enllà de la seva reacció immediata, de la tristesa que de ben segur el deixarà perplex i bocabadat, acabarà arribant a la conclusió inequívoca que res no tornarà a ser com abans. Li sap tant de greu, a l'Elena, comunicar-li-ho justament aquesta tarda, poques hores abans del sopar de Nadal... Però ha de fer-ho. Al capdavall, sempre han sigut molt sincers l'un amb l'altre; i en Roger ha de ser conscient que res no és immòbil, que tot flueix, que el principi acostuma a ser l'anunci del final. Ho entendrà. A la força, però ho entendrà. Tot i això, en abordar-lo a la cuina per notificar-li la seva decisió, l'Elena nota que li fallen les forces, que li acudeixen a la ment milers d'estratègies per posposar-ho una mica més. Però ja fa dies que hi pensa i sap que és el moment, que no es pot fer enrere, que ara que ja li ha dit que han de parlar i ell la mira amb aquella cara de no entendre-hi res ha de deixar-ho anar d'una vegada. Ben mirat, es diu l'Elena, és el moment oportú per desfer d'una vegada per sempre qualsevol malentès, per fer-li entendre que els canvis, per dolents que semblin d'entrada, poden acabar sent positius si entenem que no hi ha cap més solució. Finalment, sense deixar-se dissuadir per la mirada temorenca d'en Roger, li etziba sense més preàmbuls:


–Em sap greu, però aquest any no he comprat torrons de xocolata. Ja saps què va dir el metge.


Josep Pastells Mascort. De la collita del 1966. Gironí. Periodista. Escriptor. “Vides lascives” és el meu desè llibre, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2012, publicat per l’editorial Bromera. Lema favorit: Nosce te ipsum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada