Són les set de la matinada i encara és
negra nit. Amb el braç estirat pentino l'altre costat del llit on ja no queda
ni rastre d'en Joan. Feixugament m'incorporo i com puc em calço les sabatilles.
Agafada a la barana baixo les escales de fusta, que gemeguen i es vinclen amb
cada passa. Entro a la cuina, d'esma vaig cap als fogons i encenc un misto. De
cua d'ull veig el meu cos deforme reflectit a la finestra negra i magnètica com
el fons d'un pou. M'hi atanso i l'obro; als vidres hi han nascut flors de gel i
l'herba del jardí llueix afilada com puntes de ganivets. Del corral m'arriben
els bramuls d'agonia de la vaca que està a punt de parir, i sento en Joan que
s'escarrassa al telèfon perquè li enviïn el veterinari. El ventre enorme i
tibant em pesa com si hi portés a dins totes les culpes del món i penso que m’ha
guanyat de poc la maleïda vaca.
Microrelat guanyador del
"V Concurs de Microcontes Font de Santa Caterina 2013" de Montornès del
Vallès, que convoca l'Ajuntament de Montornès i l'Oficina
de Català de Consorci per a la Normalització Lingüística. Il·lustra el text "Dark Sky", fotografia de David Olsson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada