Mon pare era d'aquelles persones que saben
com animar algú. Sempre trobava la frase precisa. Una vegada, pocs dies abans
que acabés març de 2005, li va dir al seu amic:
–Aquest estiu traurem les vinyes i
plantarem oliveres.
Eugeni somrigué en aquella habitació
fúnebre de la vuitena planta de l'hospital La Fe, on traslladaven els malalts
de càncer terminal. Estigueren xerrant sobre els riscos i inconvenients de la
decisió, i la conversa desentelà la imperceptible pestilència de cadàver
prematur que s'estenia pels passadissos. Mig segle d'amistat els contemplava de
reüll, mentre la mort els mirava de front. S'acomiadaren prometent que
l'ajudaria.
–Aquest estiu traurem les vinyes.
Mon pare era d'aquelles persones que saben
com animar algú. Va morir l'u d'abril. Eugeni, trist com una olivera, pensà en
les vinyes mentre el plantava a terra.
"L'illa dels morts", 1886 d'Arnold Böcklin
Joanjo Garcia i Navarro (València, 1977) és
Llicenciat en Història per la Universitat de València. Entre moltes altres
ocupacions, ha treballat de professor de secundària tant al País Valencià com
al Principat. Ha publicat la seua primera novel·la «Quan caminàrem la nit»
(Bromera, 2013), obra guanyadora del Premi Enric Valor de Novel·la atorgat per
la Diputació d'Alacant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada