dimarts, 17 de desembre de 2013

ADÉUS (Un microrelat de Joanjo Garcia i Navarro)

Mon pare era d'aquelles persones que saben com animar algú. Sempre trobava la frase precisa. Una vegada, pocs dies abans que acabés març de 2005, li va dir al seu amic:

–Aquest estiu traurem les vinyes i plantarem oliveres.

Eugeni somrigué en aquella habitació fúnebre de la vuitena planta de l'hospital La Fe, on traslladaven els malalts de càncer terminal. Estigueren xerrant sobre els riscos i inconvenients de la decisió, i la conversa desentelà la imperceptible pestilència de cadàver prematur que s'estenia pels passadissos. Mig segle d'amistat els contemplava de reüll, mentre la mort els mirava de front. S'acomiadaren prometent que l'ajudaria.

–Aquest estiu traurem les vinyes.

Mon pare era d'aquelles persones que saben com animar algú. Va morir l'u d'abril. Eugeni, trist com una olivera, pensà en les vinyes mentre el plantava a terra.




"L'illa dels morts", 1886 d'Arnold Böcklin

Joanjo Garcia i Navarro (València, 1977) és Llicenciat en Història per la Universitat de València. Entre moltes altres ocupacions, ha treballat de professor de secundària tant al País Valencià com al Principat. Ha publicat la seua primera novel·la «Quan caminàrem la nit» (Bromera, 2013), obra guanyadora del Premi Enric Valor de Novel·la atorgat per la Diputació d'Alacant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada