Passa cada dia de dilluns a divendres. Ella
puja una parada després i baixa una parada abans. Sempre entra per la primera
porta del primer vagó i, si pot asseure's, treu un llibre de la bossa blanca,
enretira el punt i passa un full o dos, aquesta és la durada del seu trajecte.
Si s'ha de quedar dempeus, endolla els auriculars al mòbil, penja el braç d'un
agafador i mira a cap lloc. Algun dia he pensat que podia seguir-la per saber
on va, què fa, però mai he gosat. Tampoc no m'he atrevit a atansar-m'hi prou a
prop per sentir la seva olor. Com si alguna d'aquestes accions pogués alterar
l’equilibri còsmic que em permet de veure-la cada matí.
Avui no ha baixat quan tocava, això m'ha
desconcertat. No he sabut com reaccionar i la inèrcia quotidiana m'ha empès a
sortir a la pròxima estació, la meva. Ha estat quan ja em deixava pujar per les
escales mecàniques que he sentit un esguard clavat al clatell. I quan m'he
girat he vist com ella, uns esglaons més avall, no defugia la mirada.
Microrelat
seleccionat en el II
Microconcurs 2012 de La Microbiblioteca “Esteve Paluzie” de Barberà del Vallès.
Josep Maria Casals
(Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Hores d’ara, porta
escrits més de 1.600 títols de tirada curta i contingut tècnic precís i
pràctic. Aporta relats al web relatsencatala.cat amb el pseudònim SenyorTu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada