No sóc de pedra,
jo! Sé que l'Alícia ho fa per torturar-me, que sap que la miro i em desfaig per
dins, però li és igual. Cada matí, amb perversitat adolescent, se'm planta al
davant, es despulla, es contempla, s'acarona, i llavors em pica l'ullet amb
malícia i es fica a la dutxa. I jo allà, clavat a la paret, impertèrrit,
fingint que no he vist res, controlant els meus reflexos, entelant-me per dins
i per fora... No sóc de pedra, no; jo sóc de vidre. Però un dia la curiositat
podrà més que ella, i aleshores l'Alícia farà el pas i serà meva.
David
Arnau (Barcelona, 1964) és empordanès de cor, filòleg de carrera i
microescriptor de vocació. Fa de lingüista de doblatge i cinema des de 1987, i
ha supervisat els guions de més de 1.500 pel·lícules. També és professor de
l’Escola Catalana de Doblatge. Ha guanyat un parell de premis menors amb els
seus “Microcontes per a nens...”, que publica regularment al seu blog “Avui
tampoc trauré la pols”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada