LA CUA DE L'ELEFANT (Un microrelat de Damià Bardera)

Era el seu primer dia netejant cases, Margarita de les Cabres, casada i amb tres filles ja grans, un marit sempre encorbat i dues gates força embarassades, i la casa era de luxe i en una de les habitacions de dalt hi havia un malalt crònic –no es movia– que necessitava aparells per respirar i neteja diària, i a baix un saló molt gran i una cuina "amb nevera, rentaplats i moltes, moltes coses" i l'escombra i el recollidor no eren enlloc "ni al garatge ni al jardí ni enlloc", quina cosa més estranya, "potser que vagi a casa a buscar-ne", i de camí cap a casa recorda un nom, un aparell, "l'aspiradora", i torna a entrar a la casa de luxe, "l'aspiradora és al recambró de dalt", li havia dit la senyora, i ara la veia, per primera vegada, "com un petit elefant amb una trompa llarga, molt llarga", i també una cua "encara més llarga", i l'elefant petit havia d'aspirar "tota, tota la casa", de dalt a baix, i no faria pols, i el primer lloc que s'havia de netejar era l'habitació del malalt crònic, "bon dia, senyor malalt crònic", i deixa l'elefant a terra, desendolla "un cable gruixut que hi havia per allà", i hi endolla la cua de l'elefant, i l'animal ja comença aspirar "com si s'ho hagués d'emportar tot, absolutament tot".

Microrelat inclòs al recull "Fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011).

Damià Bardera Poch (Girona, 1982) és llicenciat en Filosofia. Actualment cursa el Doctorat en la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, "i alguns contes per llegir-los d'amagat" (El cep i la Nansa, 2010), "fauna animal" (El cep i la Nansa, 2011) i "Els homes del sac" (El cep i la Nansa, 2012). En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).