dimecres, 30 d’octubre de 2013

ENTRE LA VIDA I LA MORT (Un microrelat de Pere Herrero)


Mentre esperava que l’executessin, el pres allotjat dins del corredor de la mort va patir un infart, del qual va haver de ser atès amb la màxima urgència. L’equip mèdic que es disposava a aplicar-li la injecció letal, i que després havia de certificar la seva defunció, es va fer càrrec de l’emergència a la mateixa llitera prevista per al cas. A l’altra banda de la mampara de vidre, guaitant la resposta del governador a la darrera petició d’indult, el director del centre penitenciari no es va separar ni un instant del telèfon mòbil, pendent de la trucada que podia decidir la sort del reclús, i alhora de la seva incerta recuperació. I una tensió similar es podia veure a les cares de les persones que havien vingut a presenciar la pena capital, ja fossin o no partidàries de la seva aplicació. Minuts més tard, amb el pacient estabilitzat i fora de perill, tothom comentava que si no hagués estat per la ràpida intervenció del personal acreditat el condemnat no hauria superat una crisi de la que, ara mateix, sense saber encara si valia la pena que el moguessin d'on era, començava a recuperar-se.

La fotografia és de Fernan López.

Pere Herrero (Badalona, 1953) viu a Castellar del Vallès. El 2008 va guanyar el concurs de microrelats "El Basar" de Montcada i Reixac. Forma part de la selecció d’autors inclosa dins del recull "Velas al viento - Los microrrelatos de La nave de los locos", de Fernando Valls i al llibre "deAntología - la logia del microrelato" publicat per l'Editorial Talentura. A internet manté la seva bitàcora "Humor mío" (http://humormio.blogspot.com) i coordina l’edició de microrelats de la revista "En sentido figurado" (www.ensentidofigurado.com). Acaba d’enllestir el seu primer llibre de microrelats "Els dies hàbils", per al qual cerca editor.

1 comentari:

  1. Superar un infart per després ser ajusticiat no té cap sentit. Posats a morir que sigui de mort natural, no? Un relat interessant.

    ResponElimina