LA CASETA BLANCA (Un microrelat de Maria Cirera)

La seva amistat era d’aquelles de sang i de saliva però, passat un parell d'anys, va quedar diluïda en un breu intercanvi de missatges massa de tant en tant. Els anys s'escolaven per entremig de cada missiva i sempre que s'escrivien ja havien superat un nou graó vital en la recargolada escala de la vida. 

... fa mig any que em vaig doctorar... vam ser més de vuitanta convidats... he tingut bessonada... les coses no ens anaven prou bé... m'han proposat prejubilar-me... malauradament, va ser fulminant... el mes passat va néixer el meu tercer nét...

No podien evitar llegir aquestes notícies amb cert rancor: creien trobar, en les paraules de l'altre, justament allò que a ells els hauria agradat ser. Sovint, la tendresa obria el record d'aquella amistat perduda. El cas és que, sense adonar-se'n, s'havien convertit en dos autèntics desconeguts. Al capdavall, els fills, les morts, els mals, els guanys... tot això no explica absolutament res de cadascun de nosaltres.

El temps va anar passant fins que un d'ells es va adonar de l'absència de resposta de l'altre. Va insistir en els seus missatges, però la contestació mai no va arribar. Mica en mica, va haver d'acceptar que, possiblement, el destinatari havia pujat un últim i definitiu graó vital. Mai no va poder imaginar que aquell últim graó, en realitat, l'havia dut a realitzar un vell somni, el somni d'una caseta blanca on l'única connexió amb la vida era a través de la voluptuositat del mar.

Il·lustra el microrelat "Rooms by de Sea" d'Edward Hopper.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.