Estava tip de tanta maldat. Per això vaig
demanar voluntàriament un canvi de col·lectiu d'usuaris. No resultava habitual.
Fins i tot pensaven que era baixar de categoria. Però jo ho tenia clar.
Quan li vaig presentar la petició, el cap
em va mirar amb commiseració i amb cara de pomes agres, però no es va
estranyar. Ja estava acostumat a les meves sortides de to. Es va limitar a
encongir-se d'espatlles i a canviar-me el model de les ales, com pertocava.
Des d'aquell dia, ja no guardo humans, sinó
gats i gossos. M'ho passo molt més bé. Són divertits, juganers i simpàtics. Ah,
i per descomptat, ja no he tornat a trobar-me mai més ni una espurna de maldat.
Anna Maria Villalonga,
llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora
del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Fa
crítica de cinema a la revista “La lluna en un cove” i a “D’un roig encès”. Publica una columna
setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Edita tres blocs: “El fil d’Ariadna”
(temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra
del crim” (novel·la negra, intriga, terror).
Gràcies, Jordi. Aquest personatge, l'àngel Gabi, és el mateix protagonista d'un relat meu més llarg, publicat fa temps a "La lluna en un cove", que es titula "Excés de feina". El que passa és que aquí no hi apareix el nom, però és ell.
ResponEliminaUna abraçada.
Jo ja ho sabia, que consti.
EliminaMol bé, però no sé, no sé, ja veuriem que faria la teva gata si li poséssim al davant el meu ocell...
ResponEliminaQue xulu !!!!!
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest relat, Anna Maria. Jo crec que, si pogués, faria el mateix.
ResponElimina