Una solitària papallona s'havia cansat de
voletejar sola entre les flors del jardí i desitjava fer una vida amb família.
Jugar amb els nens com ho feia el gos i posar-se a la seva espatlla mentrestant
feien els deures de l'escola. Somiava amb sortir al camp els caps de setmana
primaverals i volar de flor en flor. Així que es va deixar agafar pel més petit
de la casa que va introduir-la en un pot de vidre. Va estar presonera fins
acabat de sopar, llavors el pare la va posar amb amoníac i la va travessar amb
una agulla. Des de llavors és de la família.
Microrelat finalista del
IV Concurs de Microrelats "Matas i Ramis" 2012.
Àngel Fabregat (Belianes,
Lleida, 1965) és un escriptor català. És autor d'"Antologia d'un onatge"
(Columna, 1990) i "Els vençuts". Ha guanyat nombrosos premis de
poesia.
Buf, hi ha famílies de les quals es millor allunyar-se
ResponEliminabé. abans aixó de traspassar papallones amb una agulla era una cosa considerada de bon gust o normal. el coleccionista ho feia i els que l'escarniem també. Per sort algunes coses han canviat i una és aquesta. a les papallones se les ha de deixar volar i fer la seva escomesa. Una vegada vaig fer un vers de les meves papallones, aquelles que frueixen del nostre interior quan quelcom nou i fort les fa nèixer i creixer. gràcies pel relat, m'ha recordat moments del meu passat i d'altres del meu present.
ResponElimina