dimecres, 7 d’agost de 2013

NEGAT (Un microrelat de Ricard Closa)



Baldiri Desclot es va despertar sol a casa. Més tard, al carrer, no hi va trobar ningú. Els comerços tancats, l'església buida i l'ajuntament barrat amb pany i forrellat. A mig matí els horts arran de ribera van començar a inundar-se, després els carrers més baixos i quan se'n va adonar, l'aigua ja li arribava al coll. Finalment va recordar quin dia era i, neguitós, va nedar fins el campanar i el va pujar corrents amb la vana esperança que l'aigua del nou pantà no l'arribés a cobrir del tot.

Vaig néixer a Igualada el març del 64. Ara no treballo de tècnic comercial al món de les instal·lacions industrials i domèstiques on ho he fet durant més de trenta anys, venent i assessorant a tota mena d'instal·ladors. Fa (avui mateix) dos anys que vam tenir la Martina i criar-la és, ara eper ara, la meva privilegiada ocupació. M'agrada escriure des de sempre, però especialment des de fa gairebé quatre anys, després de patir un infart del que n'he sortit molt bé, anímica i físicament. Va ser aleshores que vaig aprofitar per fer un curs d'escriptura creativa, després en van venir més, vaig crear el bog, em va seguir animant guanyar algun concurs i conèixer un munt de gent a qui també li apassiona escriure i amb qui sovint comparteixo aquest plaer. Col·laboro amb un parell de contes l'any aa la revista Camí Ral, del poble on visc, Copons. Sóc co-fundador de l'associació "Totlletres" de Manresa amb qui he publicat un parell de contes en edicions col·lectives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada