Primer em vaig fixar en la teva jaqueta.
Aquella jaqueta potser no tenia res de l'altre món, però s'ha de reconèixer que
era increïble. Era aquell tipus de jaqueta que visualitzes quan t'imagines un
desconegut. Em fascinava. Després em vaig començar a fixar també en la teva
maleta, de pell gastada, igual que tantes altres, però meravellosa. Em vaig
inventar un violoncel plegable per a tu, per a què el poguessis dur allà dins, a
tota hora.
Més endavant, molt a poquet a poquet, em
vaig fixar en com portaves la jaqueta i la maleta. Cal que digui que m'hauria
passat hores i hores mirant-te? No desitjava res més, durant anys no vaig
desitjar res més que veure't passar amb la jaqueta i la maleta.
Continuo sense saber el teu nom i sense
haver-te agraït que m'estalviessis de viure les collonades que m'haurien tocat
de viure.
La il·lustració és una obra de Mirek Antoniewicz.
Nascuda l’any 1979 a
Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el
sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap
remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per
matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps
favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada