El pare treu el cap de darrere el diari i se l’asseu a la falda.
–Oh i tant, petita! Hi haurà un dia, un de sol entre tota la resta,
que serà el més màgic de tots.
Des de llavors i fins ara, hi ha hagut pluges d’estels, viatges exòtics,
muntanyes encantades, promeses de sang... però cap dia com aquell. Cap sensació
tan màgica com les paraules d’un pare conjurades sota l’atenta mirada d’una
nena de cinc anys.
Il·lustra el microrelat "Nit estrellada" de Van Gogh.
Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és
traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El
llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa
per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La
traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat
diversos contes en reculls col·lectius.
Un relat escrit amb una senzillesa i tendresa que el fa ser màgic.
ResponElimina