divendres, 28 de juny de 2013

TETRIS (Un microrelat de Carles Castell Puig)

M’assec en un banc de la plaça, de paviment dur en origen, però humanitzat per milers de petjades de tota mida, forma i color. Al meu costat, un avi contempla les anades i vingudes de la gent, els grups que riuen o discuteixen, els nens que empaiten una pilota. De cop, sense deixar de mirar endavant, comença a parlar. Sembla que no s’adreci a ningú. O potser a tothom.
                
“Les persones voluminoses no ho tenen fàcil a la vida. Han de triar entre anar atropellant la resta de la gent o bé demanar disculpes contínuament per les seves desmesurades dimensions. Per a les de cos menut tampoc no és senzill. O bé adopten una posició bel·ligerant per defensar el seu espai vital, o bé s’habituen a encongir-se encara més per mirar de passar desapercebudes. Semblaria que les persones de mida mitjana són les qui haurien de tenir una existència més còmode. Però la seva dificultat es doble: d’una banda, han d’estar sempre pendents de no deixar-se envestir pels grans; de l’altra, han de maldar per no intimidar amb la seva presència les persones més petites. Per sort, sense donar-hi tantes voltes, tots anem tirant”.

En acabat, s’aixeca i es fon amb naturalitat entre la multitud de cossos. M’espero uns segons i faig el mateix, mirant de no topar amb ningú.


Microrelat finalista del VII Premi Literari de Narrativa Breu Districte V (2011).


Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El darrer de tots ha estat “Els cadells de Mas Palou”, guanyador del Premi Vent de Port, de Tremp (Pagès editors, 2013).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada