TETRIS (Un microrelat de Carles Castell Puig)

M’assec en un banc de la plaça, de paviment dur en origen, però humanitzat per milers de petjades de tota mida, forma i color. Al meu costat, un avi contempla les anades i vingudes de la gent, els grups que riuen o discuteixen, els nens que empaiten una pilota. De cop, sense deixar de mirar endavant, comença a parlar. Sembla que no s’adreci a ningú. O potser a tothom.

                

“Les persones voluminoses no ho tenen fàcil a la vida. Han de triar entre anar atropellant la resta de la gent o bé demanar disculpes contínuament per les seves desmesurades dimensions. Per a les de cos menut tampoc no és senzill. O bé adopten una posició bel·ligerant per defensar el seu espai vital, o bé s’habituen a encongir-se encara més per mirar de passar desapercebudes. Semblaria que les persones de mida mitjana són les qui haurien de tenir una existència més còmode. Però la seva dificultat es doble: d’una banda, han d’estar sempre pendents de no deixar-se envestir pels grans; de l’altra, han de maldar per no intimidar amb la seva presència les persones més petites. Per sort, sense donar-hi tantes voltes, tots anem tirant”.

En acabat, s’aixeca i es fon amb naturalitat entre la multitud de cossos. M’espero uns segons i faig el mateix, mirant de no topar amb ningú.

Microrelat finalista del VII Premi Literari de Narrativa Breu Districte V (2011).

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El darrer de tots ha estat “Els cadells de Mas Palou”, guanyador del Premi Vent de Port, de Tremp (Pagès editors, 2013).