Veig que puja a
tocar-la novament, com ha fet tantes altres vegades. Encara que en aquesta
ocasió hi ha quelcom que li pesa a les passes i les espatlles. La seva guitarra
elèctrica sembla trista. Mai l’havia vist així. Perquè el seu món sí que ha
canviat, malgrat la tornada, que ell cantava des dels budells de la seva veu
com per conjurar que res de dolent li pogués passar. Però el meu germà sap que
és la meva cançó preferida.
Recordo la primera
vegada que la vaig escoltar. Jo era a la meva habitació, cap al vespre, veient
des de la finestra com es feia fosc. I ja als primers acords vaig notar que
alguna cosa em feia remoure per dins. Com una sotragada per darrere de la pell
que va acabar a la pell mateixa. Va anar i va tornar, i després va sostenir-se.
La tremolor, vull dir. I llavors vaig mirar el cel enfosquit i en aquella
contemplació amb la cançó de fons vaig comprendre alguna cosa profunda que mai
vaig saber expressar. Un secret, potser.
Des d’aleshores li
demanava al meu germà que me la cantés. M’agradava sentir la seva veu propera
perquè així tenia la sensació que gairebé podia tocar les notes amb les mans. I
li preguntava coses. Com què significava Jai Guru Deva. Res, em deia, no
significa res perquè l’univers és així d’inexplicable. Altres vegades, mentre
l’escoltàvem junts, repetia: ho veus?, estanys de tristesa i onades d’alegria,
la vida és això, Dani, una muntanya russa d’emocions. Ja ho entendràs.
Se li ennuega la veu
quan arriba a la tornada de la cançó. Se li esquerda. El seu món sí que ha
canviat, malgrat el que diu la lletra. Amb la veu esquinçada i dues llàgrimes
eternes a les galtes, continua tocant. Sap que és la meva cançó preferida. I
arriba al final. I ve cap a mi per abraçar-me.
Tirat sobre el
fèretre, em murmura plorant: això no canviarà res, Dani, em sents?, no canviarà
res perquè estaré cantant per tu sempre.
Microrelat guanyador del concurs “El petit conte de
l’oient” organitzat per l’emisora Cent-7 Música de Vila-sacra. El quadre és de Juan Gris.
Iván Teruel (Girona, 1980) és
llicenciat en Filologia Hispànica i treballa de professor d’Ensenyament
Secundari en un Institut públic. Com a investigador, és responsable d’una
edició crítica de la “Historia oriental de las peregrinaciones” del viatger
portuguès Mendes Pinto, i de l’estudi “El Perú escindido”. Actualment prepara
el seu primer llibre de microrelats. És autor del bloc “La tijera de Lish”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada