Passem poc temps amb el pare. Treballa tot el dia en una editorial
corregint llibres de medicina, i encara fa hores extres. No arriba el sou per a
tanta criatura. Molt sovint s’endú feina a casa: arriba a les set, es tanca a
l’habitació i no en surt fins a l’hora de sopar.
Tots quatre esperem amb una ànsia secreta els diumenges a la tarda. El
pare treu el cap per la porta de la seva habitació i ens crida: “A qui li
toca?”. Fem torns perquè ens talli les ungles. Entra un de nosaltres i tanca la
porta. Els altres fem veure que ens entretenim amb els nostres jocs mentre
parem l’orella per anar-hi tot d’una quan tornem a sentir “A qui li toca,
ara?”.
En l’estona que el pare ens talla les ungles, ens dedica en exclusiva
tot el temps del món. Ens pregunta com ha anat la setmana a l’escola, si tenim
amics, si ens portem bé amb els mestres, quines assignatures ens agraden i
quines no. Assaborim el privilegi de sentir-nos únics davant d’ell, i li contem
les nostres històries petites, les frustracions, les baralles i els jocs amb
els germans, les excursions de l’Esplai. Sempre sona música clàssica. “I tu, ha
escrius?”, em pregunta ell. I jo m’afanyo a dir-li que sí, perquè fa dies,
setmanes, mesos, que he començat a imitar-lo, i esgarrapo quatre línies en
llibretes menudes d’espiral, quadriculades, com les que ell omple amb lletra
diminuta.
Malgrat les ganes immenses de ser-li a la vora, prefereixo ser
l’última, perquè així sortim junts del despatx i ell em posa la mà a l’espatlla
i recorrem junts el passadís atapeït de prestatgeries plenes a rebentar de
llibres, i arribem al menjador i m’assec al seu costat, amb la il·lusió de
continuar la conversa.
Mai, mai de la vida, no m’he mossegat les ungles.
Microrelat inclòs a “Creixen malgrat tot les
tulipes” (Viena, 2012). El quadre és "Dans la bibliothèque" d'Édouard Vuillard.
Sònia Moll (Barcelona, 1974) és llicenciada en
filologia catalana i ha fet de correctora, editora, traductora, lingüista i
professora. Amb “Non si male nunc” (2008), el seu primer llibre de poemes, va
rebre el V Premi Sant Celoni de Poesia. “Creixen malgrat tot les tulipes” ha
rebut el XXXII Premi de Narrativa Curta “25 d’abril” Vila de Benissa.
Un relat preciós. L'enhorabona a l'autora!
ResponEliminaGràcies, Maurici! Una abraçada!
ResponElimina