UTOPIA (Un microrelat de Carles Bellver Torlà)

L’amo va estrènyer els coberts i va estirar el coll, com sempre que alguna inconveniència el crispava. I això era sovint. Aquesta vegada es tractava de la manca de carn en les menjades. Ens va advertir que no toleraria “més peix pudent i alfals”. És un home gran i ens sabia greu contrariar-lo, descobrir-li que el Nou Govern Mundial s’havia proposat eradicar el consum d’animals morts i acabava de clausurar fins l’últim escorxador i l’última carnisseria.

L’endemà, quan es va adonar que les salsitxes no eren de debò, sinó un succedani a base de farina, es va encendre d’ira i va ordenar que assotéssim el cuiner. En constatar la passivitat de tots l’escassa disposició a obeir-lo, va empunyar ell mateix la vara, cosa que va servir per liquidar la nostra paciència. Vam reunir l’assemblea i vam acordar unànimement enviar-lo amb els parents més pròxims. El càstig físic i la servitud també havien estat abolits, però això ell no ho hauria pas entès mai.

Ho vam fer a la sort i em va tocar a mi portar-lo a l’estació amb el carro, lligat i emmordassat per evitar que fotés crits i escandalitzés els paisans que ens trobéssim pel camí. Prop de l’escola, uns xiquets es van riure d’ell i ens van tirar una pedrada, però eren petits i no ens van encertar. Més endavant ens van saludar tristament, movent el cap, l’antic alcalde, ara escombrador municipal.

Microrelat inclòs al llibre “El llibre de tòpics” (Brosquil, 2002). El quadre és de Shelley Ross.

Carles Bellver Torlà és analista de tecnologia educativa del Centre d’Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Ha escrit entre altres “El llibre de tòpics” (Brosquil, 2002),  “La vida canina” (Brosquil, 2005), “L’home del calendari” (Tria, 2011).