És el seu ídol. Pare i amic, mestre, confident, parella de jocs i molt
més. Avui que en fa divuit l’ha trucat de bon matí des de la seva clínica.
Mira el calaix de la teva tauleta, li ha dit. Hi ha trobat unes claus
de cotxe noves de trinca. Ara aguaita per la finestra, ha continuat el pare.
Davant del garatge hi ha un cotxe vermell, llampant. No oblidis de donar les gràcies
a la mare, el regal te’l fem tots dos, ha conclòs abans de penjar.
Ha anat cap a l’habitació de la mare (dormen en cambres separades a
causa dels horaris del pare, li havien explicat), ha trucat i ha entrat. Se
sent el soroll d’aigua a la dutxa; esperarà. A sobre del buró hi veu una carpeta
amb una etiqueta. Alfred. Qui és Alfred? Sobresurt un fragment de fotografia.
Encuriosit l’estira. I somriu: és ell quan va fer la primera comunió! Però hi
ha alguna cosa que no quadra... El vestit. Duu un vestit blau fosc de mariner.
Baixa corrents al saló, a l’aparador on hi ha diverses fotografies emmarcades:
ell amb el cotxe a pedals, ell amb els primers esquís..., ell el dia de la
primera comunió amb el vestit malva i la corbata blanca.
Microrelat seleccionat en el II Microconcurs 2012 de La
Microbiblioteca “Esteve Paluzie” de Barberà del Vallès.
Josep Maria Casals (Prades, 1950) és enginyer
superior, pagès i viatger. Hores d'ara, porta escrits més de 1.600 títols de
tirada curta i contingut tècnic precís i pràctic. En l'aspecte literari, encara
no té biografia rellevant; a vegades aporta relats al web relatsencatala.cat
amb el pseudònim SenyorTu.
Un bon relat amb sorpresa final. M'ha agradat.
ResponElimina