divendres, 5 d’abril de 2013

LA NIT DE CAP D’ANY (Un microrelat de Carme Dolz)


Per fi, la nit de cap d’any, després de sopar, vam pujar al meu pis. Aquella dona em feia parar boig. Res de desodorants, perfums ni cremes. L’olor de la pell, l’aroma del sexe rere les mitges, el suau efluvi de la seva suor. Podia sentir-ne l’ovulació, la seva entera disposició, les ninetes dilatades, la tibantor dels llavis, l’escalfor sota la faldilla. La vaig agafar per darrere, una mica més amunt de la cintura, on naixien els tirants d’aquell vestit d’escot llombriguer i, fent lliscar la mà pel costellam d’ossos grans, vaig acariciar aquella mamella turgent, que queia lleument i agraïda per aquella sustentació impensada. Mai no havia desitjat tant i tan físicament ningú. Durant un any enter, en cada minut amb ella, amb cada gest d’aquell coll infinit, amb cada prensió dels seus dits sobre la meva carn havia desitjat l’escalfor molla i l’abraçada inflamada que em deixés sense alenar.

Uns mesos després, com cada any, tot allò va acabar passant.

Aquest any, però, he conegut una dona amb una olor especial. Mai no he desitjat tant ni tan físicament ningú. Només somio en fer entrar la mà per darrere d’aquells texans cenyits i acaronar-ne el cuixam. I, per la nit de cap d’any, entrar-hi inflamat i no sortir-ne escaldat.


La il·lustració és de Tamara de Lempicka.

Vaig néixer a Barcelona el gener del 1975 i fa 13 anys que visc a província de Girona, tot i que sembla que per fi he trobat el meu lloc a l'Empordà. Sóc pedagoga i màster en psicopedagogia clínica de formació, i comunicadora i formadora ambiental de professió. He creat dues persones i uns quants personatges. M'agrada escriure sense presses ni pretensions. Tinc un blog, Sac de sastre, on esbargir el meu petit cervell escriptor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada