No és tan difícil. Només
cal voluntat, determinació. Al principi pot semblar que et sacrifiques, però a
mesura que la llista creix t’embales i ningú no pot aturar-te. Nevera,
rentadora, rentaplats, ràdio, televisor, facebook, twitter, ipod, iphone,
ordinador, llibres, revistes, cedés, devedés... Res d’això és realment necessari.
Ni tampoc la roba que guardes a l’armari: camises, sabates, jerseis, pantalons,
samarretes, calçotets, jaquetes, mitjons... Ni els objectes que acumules des de
fa anys sense saber ben bé per què: quadres, figures escultòriques, retrats,
llapis, bolígrafs, plats, gots, vaixelles, coberts, joguines, pilotes, fotos,
postals, miralls... Pots viure perfectament, sense tot això. No ets tan
diferent dels animals o, per posar un exemple més concret, dels rosegadors. D’acord,
no tens pèl i t’has d’abrigar quan fa fred, però pots aprendre moltes coses de
les rates. N’has vist cap de desgraciada, llevat de les que torturen als
laboratoris? Per què no pots ser com elles, que només es preocupen de menjar i
follar? Val, ets racional i d’alguna cosa t’hauria de servir la ment. I et
serveix, i tant que sí. Per decidir que tens dret a ser tan feliç com la rata
més feliç, que no et cal res més que cos i ment, una mica de menjar i, de tant
en tant, bona companyia. Prou d’amuntegar possessions, prou de quantificar-ho tot.
Fora, fora. Tot fora. Només tu.
El quadre és "Jeune homme nu assis abord de la mer" d'Hipolytte Flandrin, 1855.
Josep Pastells Mascort. De la collita del 1966.
Gironí. Periodista. Escriptor. El meu desè llibre, “Vides lascives”, Premi de
Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2012, serà publicat aquest any per l’editorial
Bromera. Lema favorit: Nosce te ipsum.
Molt bé.
ResponEliminaLaia