La dona va arribar abans del que estava previst. Se la veia absent,
dubtosa, espantadissa. Però hi era, al capdavall, fent realitat un somni audaç
i eixelebrat alhora. L’home la va abordar de seguida amb una veu tremolosa,
però agafant forces dels contactes previs que havien tingut per telèfon, quan
ambdós miraven de sintonitzar les seves pretensions i especulaven amb l’aspecte
que tindria cadascú. Hi va haver un moment de tensa vacil·lació per part
d’ella, un intent comprensible de tornar-se enrera i engegar-ho tot en orris.
Pero la veu d’ell, cada cop més serè i confiat, va teixir un núvol ple de
fantasia, que esperonà el desig i les ganes de deixar-se endur a qualsevol
lloc. I tots dos van sortir al carrer i van aturar un taxi.
Mitja hora més tard, l’altra dona, la que de veritat havia quedat amb
aquell home, va fer cap al lloc de la trobada.
Imatge extreta de www.chatelaine.com
Pere
Herrero (Badalona, 1953) viu a Castellar del Vallès. El 2008 va guanyar el
concurs de microrelats "El Basar" de Montcada i Reixac. Forma part de
la selecció d’autors inclosa dins del recull "Velas al viento - Los
microrrelatos de La nave de los locos", de Fernando Valls. A
internet manté la seva bitàcora Humor Mío i coordina l’edició de microrelats de la revista En sentido figurado.
Acaba d’enllestir el seu primer llibre de microrelats "Els dies
hàbils", per al qual cerca editor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada