dijous, 28 de març de 2013

CELEDONI GISPERT: UNA REIVINDICACIÓ (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


Som molts els que reclamem que hi hagi a la nostra ciutat un monument dedicat a Celedoni Gispert. Us preguntareu qui era Celedoni Gispert. No us ha d’estranyar que la gent del carrer us respongui amb mirades de desconcert: queda tanta feina de divulgació per fer! Lamentablement, si ho demaneu a alguna autoritat municipal, us balbucejarà una resposta similar, l’idèntic arronsament d’espatlles. Fins i tot entre els intel·lectuals de la ciutat topareu amb el mateix desconeixement.

Que ingrata pot ser la posteritat! ¿Com s’explica aquesta ignorància entre els conciutadans? En una ciutat tan mancada de símbols d’identitat, el fet que Celedoni Gispert no hagi existit mai, no pot servir d’excusa. No: des de la nostra plataforma hem maldat per assignar-li les virtuts que distingeixen un líder (iniciativa, perseverança, honestedat) i per atribuir-li uns ideals i una biografia escaients (amb avantpassats il·lustres, una infància exemplar, un ascens professional meteòric), sense oblidar-nos d’atorgar-li un parell de gestes ciutadanes que l’honoren.

Però ara, tot plegat ho hauríem de coronar amb una estàtua –banyada en bronze– que mostrés el nostre home en una postura heroica, victoriosa. Una estàtua, senyors! Així, quan algú ens pregunti qui va ser Celedoni Gispert, podrem assenyalar el monument, amb un índex orgullós. El salvarem de l’oblit, restaurarem el seu prestigi  I és que si no vetllem nosaltres per les glòries locals, ¿qui ho farà?


Microrelat guanyadorde l’accèssit en el III Concurs de Microrelats de Gavà 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada