A CADASCÚ EL QUE SIGUI SEU (Un microrelat de Joaquim Carbó)

El pacient ja feia vida normal quan el van informar de la necessitat d’una nova intervenció del tot imprescindible per poder recuperar un petit instrument que la infermera, un pèl despistada, havia oblidat en algun racó del budellam. L’eina era un obsequi d’un famós Nobel a l’hospital. L’home s’hi negà, però el jutge, que era un fanàtic del dret de propietat, va actuar en conseqüència. L’anècdota pot semblar trista perquè l’ex-malalt va tenir la pega de deixar-hi la pell. Però, en canvi, li va correspondre la glòria de fer jurisprudència.

Microrelat inclòs al llibre “El jardí de Lil·liput” (Pagès editors, 1994)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult. Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de Lil·liput” (Pagès editors, 1994)