dimecres, 20 de març de 2013

FI DE PARTIDA (Un microrelat de Maria Cirera)


Amb certa il·lusió romàntica, et refugiares dins de la teva torre d’ivori de 65m². No volies trobar-me. Quan no et quedava cap més remei, sorties a comprar a les hores més intempestives, després de seleccionar els carrers més amagats. Tornaves a casa amb l’emoció d’haver corregut un gran perill, d’haver superat una prova arriscada. Una vegada més, et meravellaves de la teva traça per aconseguir esquivar-me.

Amb els mesos, però, et vas començar a impacientar. Fins i tot et vas atrevir a sortir a la llum del dia, a escrutar entre la gent. Més d’una tarda passares per davant de Chez Gertrude a l’hora en què sabies que hi anava a llegir el diari. Res a fer.

Aquella primavera, xafogosa i humida, des de la teva torre d’ivori vas dedicar una mirada decebuda al carrer. Cada vianant anònim que veies passar duia una gran certesa estampada a l’esquena: que jo ja no hi era, que feia molt de temps que havia abandonat la ciutat.


Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius. Aquest microrelat forma part d'un recull en preparació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada