dijous, 31 de gener de 2013

LA TARDA (Un microrelat de Montse Piquer)


El nen caminava fent saltirons al costat de la mare. Ella li agafà la maneta quan travessaren el reixat de l’entrada. El nen saludà els guardians alts i solemnes que vorejaven el camí. Observà les floretes blanques i minúscules que s’escampaven arreu i escoltà els ocells que, damunt les branques dels xiprers o les ales d’aquells àngels blanquíssims, cantaven baixet per no destorbar cap son. La mare i el nen s’aturaren davant d’un quadradet de ciment guarnit amb dos grans gerros de cristall que contenien unes flors pansides.

–Ara canviarem les flors –digué la mare mentre treia dos poms de flor fresca d’aquella bossa gran que sempre portava quan anaven a visitar el germanet.
I mentre la mare es capbussava en aquell ritual de neteja i guarniment quotidià, el nen buscava els amics per passar la tarda. Els còdols de mides diverses ja l’esperaven per ser col·locats en altres posicions. Les manetes del nen els treien d’aquella rutina immòbil o de ser trepitjats sense cap mirament. Un, dos, tres. Tres còdols aquí, quatre còdols allà. Ara arrenglerats, ara fent un cercle. Ara dos còdols feien un saltiró.

–Vigila –digué la mare al sentir el cop de les pedretes

El nen les removia, les barrejava, les col·locava per mides, per colors. El còdols més emblanquinats al costat de les floretes minúscules. Els més enfosquits col·locats dos fileres més enllà, com torretes de guaita, per avisar de passes inoportunes. Un, dos, tres. Tres pomets de floretes blanques aquí, quatre pomets allà. Ara arrenglerats, ara fent un cercle. Ara els còdols al mig, ara les floretes vorejant els branquillons caiguts. La juguesca començava. I entre un brogit de sospirs el nen, embadalit, passava la tarda.


Vaig néixer a Poblenou i visc a Sant Boi de Llobregat. Treballo de professora de secundària en l'especialitat de Ciències Socials. Estic seguint cursos d'escriptura creativa a l'Ateneu Barcelonès. Entre altres m'agrada l'estil de la Rodoreda i en Perejaume, potser perquè aquests autors evoquen el món de la natura que a mi tant m'omple.

7 comentaris:

  1. Preciós... Molt emotiu!!!

    ResponElimina
  2. fantàstiques les imatges que em suggereix! un, dos i tres fem saltironts en la màgia de l'escriptura!
    MARIBEL DE L'OCEA 305

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un, dos, tres!!!! Moltes gràcies Maribel.

      Elimina
  3. Aquest microrelat obre tot un univers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Univers fet de petitíssims fragments!!!! Moltes gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  4. És un relalt maquíssim!!!

    ResponElimina