LA VIDENT (Un microrelat de David Valle)

Tot i que no sóc gaire avesat en temes que ultrapassen la raó, aquella tarda vaig anar a veure a una vident perquè em predís el futur. La pitonissa, de rinxols despentinats i amb mocador lila al cap, em va comunicar consternada –després d’haver-ho provat per diferents mètodes– que no podia veure gaires coses del meu futur. “Deu ser que avui falla la connexió amb el més enllà”, em va dir seriosa. El que sí que em va poder assegurar –perquè ho havia llegit en la seva bola màgica–, va ser que jo moriria atropellat per un cotxe de color vermell a l’edat de vuitanta-tres anys.

                                         

Li vaig pagar un preu rebaixat per la consulta i vaig sortir al carrer decebut per la improductiva visita, però alhora content perquè em quedaven molts anys de vida per endavant. Sumit com estava en els meus pensaments, no vaig veure el vehicle vermell que se’m va emportar per endavant. Vaig morir als trenta-vuit anys sense saber que la vident era dislèxica.

David Valle García (Blanes, 1977) és Llicenciat en Geologia i actualment treballa d’administratiu. Ha assolit diersos premis literaris com l’Ateneu Domingo Fins de Montcada, el de Microliteratura Joaquim Carbo de Caldes de Malavella, o el Puigmartí de Maçanet de la Selva (poble on ara resideix), entre altres. Recentment els ha publicat al llibre: “VIURE. Premis literaris 2008-2011” amb l’editorial electrònica lulu.com. Escriu a “Relats en Català” sota pseudònim dvallegar.