dijous, 3 de gener de 2013

CONTE D’HIVERN (Un microrelat nadalenc de Mercè Bagaria)


Hi havia una vegada un arbre tímid. Quan arribava l’hivern, no li agradava gens despullar-se com feien els seus amics. Tot al contrari, a ell li agradava imaginar-se que s’abrigava amb llums de colors i es posava una estrella resplendent per barret, i que, al seu voltant, hi havia una rotllana de regals que els nens es miraven amb esguard embadalit i obrien amb dits tremolosos.

L’arbre tímid dubtava que aquell desig tan intens es complís algun dia, però no perdia l’esperança. Tampoc no sabia si els arbres desvergonyits, que s’espolsaven les fulles per cobrir-se de neu, en tenien, de desitjos. Ell no parlava mai perquè era tímid, però desconeixia el motiu dels altres arbres per mantenir-se en un silenci tan persistent. D’una banda, el silenci li agradava molt. Molt és poc: li agradava moltíssim, sobretot a aquella hora en què clarejava el dia i ni tan sols el vent gosava moure’s, quan el mantell nivi era més corprenedor. D’una altra, el feia sentir-se sol. Segur que a les persones no els passava això, segur que sempre estaven contentes, cantant, rient, explicant-se històries... Que fessin servir la serva escorça com a testimoni d’amor, acostumava a fer-li pessigolles i l’entendria d’allò més. Com es pot desconfiar d’algú capaç d’estimar?

Per això l’arbre tímid no s’amoïnà quan veié que s’acostaven aquells llenyataires; per això l’arbre fou feliç quan sentí que un d’aquells homes parlava de convertir-lo en arbre de Nadal, a ell, tan tímid com era! Per fi tindria un barret estrella i els nens el rodejarien emocionats! Però quan les destrals van començar a colpejar-li el tronc esvelt, la saba se li aturà i la ment se li enterbolí. Encara va tenir temps, però, de lamentar no haver sabut despullar-se a temps.


La il·lustració és de Norman Rockwell.

Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia.

5 comentaris:

  1. Ostres Mercè, és maquíssim!

    Una abraçada i MOLT BON ANY.

    Gemma

    ResponElimina
  2. Molt bonic. Justícia ecològica cal demanar. Està molt bé, Mercè!

    ResponElimina
  3. L'acció destralera de l'home contra la natura explicada de forma magistral. Em va encantar veure'l al Minirepte, i ara també en aquest racó tan interessant de "La bona confitura"
    Bon any per a tu,Mercè, per a en Vladimir i per a tothom!
    Mercè B.

    ResponElimina
  4. És l'altra cara d'un conte de Andersen per nens, "El petit avet". Ambdós parlen d'un arbre que converteixen en ornament de nadal però el desenllaç és ben diferent. Aquest no és ben bé per nens, encara que també el podrien entendre i, de passada, treballar l'ecologisme. L'he trobat tristíssim, sempre és pitjor quan la víctima és tan innocent, com quan l'amo apallissa al gos i aquest el respon fent-li festes. Bé, gràcies pel relat.

    ResponElimina