PRINCESA (Un microrelat de Marina Martori)

Princesa,

M’han dit que t’ha vist plorar, tancada dins la teva torre, esperant que ell torni a buscar-te. M’ha dit que plores sovint i que les llàgrimes, en una imatge poètica, omplen de boira la vall que s’estén als peus de la teva torre dia si dia també, creant un país melancòlic, gris, humit, fred. M’han dit que ell et va prometre que tornaria i que tu te’l vas creure. I ho entenc. Quan un estima s’ho creu tot. Fins i tot es creu les veritats. Però que ja hauria d’haver tornat perquè allò que et va dir que havia de fer era una gestió més curta, un pimpam, un vaig i torno, que, no se sap perquè s’està allargant. N’estic segura, princesa, que quan et va prometre que tornaria, ho va dir de debò. Els homes no menteixen mai. I que, simplement, alguna cosa ha passat que l’ha fet oblidar-se del que prometia. No crec que tingui res a veure el fet que visiti sovint una altra torre, en un reialme veí, on se’l veu feliç.

Princesa,
M’han dit que ets massa bonica per plorar. Per plorar i per perdre el temps. Per plorar, per perdre el temps i per emboirar la vall. M’han dit que ets tan bonica que qualsevol altre príncep estaria encantat de rescatar-te, baixar-te de la torre, fer-te tocar de peus a terra, dur-te al teatre i follar-te com cal.

Princesa,
No et diré que saltis per la finestra i et busquis la vida. Qui sóc jo per dir-te que el teu príncep no tornarà. La vida és inconstant, voluble i cruel i, per tant, qui sap si, quan es cansi de l’altre torre on és feliç, tornarà a tu. Això no se sap mai. Ni et diré tampoc que l’esperis. Esperar és avorrit. Només et diré, princesa, que, triïs el que triïs... paris de plorar. N’estem fins els ous de la boira.

Marina Martori va néixer a Barcelona l’any 1979 però viu a Llinars del Vallès des que tenia dos anys. És llicenciada en comunicació audiovisual i treballa com a freelance en el món de la comunicació, Internet i les lletres. Ha publicat set novel·les, un llibre biogràfic, articles periodístics i d’opinió i un munt de contes per a nens i nenes. El seu últim llibre és “Dones salvatges” (Marcòlic, 2012).