La nena col·loca les nines
assegudes a terra al seu davant. Sa
mare treu el cap amb el nadó en braços i li recorda que és hora de berenar. La
nena parla amb les nines, els pregunta si han fet bondat i si ja han acabat els
deures. Calla i observa amb deteniment la nina petita i flonja dels ulls blaus,
la que duu la pipa als llavis. L’agafa i la llença a terra amb totes les seves
forces. S’empassa el crit que li puja a la boca i deixa anar un gruny animal.
L’emprèn a mastegots amb la resta de les nines, esbufega i es mira al mirall:
té els ulls molt negres i la cara vermella. Sent la mare que la crida per
berenar. Recull les nines i les desa al llit; els endreça la roba i les
pentina. “Porteu-vos bé”, murmura abans de sortir. Després s’acosta a la cuina,
acarona el cap del nadó i pren el pa amb xocolata amb el seu millor somriure.
Microrelat inclòs al llibre “Los otros mundos”
(Talentura, 2012). La traducció és de Pere Herrero.
Rosana Alonso. Com gairebé tothom, en realitat
porto dues vides (n’hi ha que en porten tres o quatre amb la desimboltura d’un
malabarista). Als matins treballo en el laboratori de biologia molecular d’un
hospital de Madrid. A les tardes, a més d’afers més prosaics, llegeixo i escric
(no necessàriament en aquest ordre). M’he format en diversos tallers literaris
i he participat en concursos de microrelats (unes vegades guanyadora, altres
finalista). La meva obra està inclosa en diverses antologies dedicades al
gènere. Però el més apassionant és inventar ficcions, poder viure realitats alternatives
a través de l’escriptura; el moment de la idea, el treball d’intentar
reflectir-la (gairebé sempre és un reflex) i la tasca final (la més dura) de
polir i retallar el que sobra. A l’Abril de 2012, l’editorial Talentura va
publicar el meu primer llibre de microrelats titulat “Los otros mundos”.
Doble faceta... Podria ser una pel·lícula de Cronenberg! Enhorabona pel relat.
ResponEliminaVicent
Gràcies per publicar el meu conte en el seu blog, Jordi. Per a mi el seu bloc és un punt de referència per al conte en català i per a mi és un honor per aparèixer una altra vegada.Gràcies a Pere Herrero per traduir-lo, així i llegir-lo en la presentació de Barberà.
ResponEliminaJo crec que la bona confitura és un bloc que hauria de ser visitat diàriament.
Una abraçada!!
Rosana
Una molt bona traducció d'un molt bon conte d'una molt bona escriptora que ha publicat un molt bon llibre. Molt bona elecció, Jordi.
ResponEliminaGran relat. Gran traducció i lectura. El millor: haver estat present i conèixer la Rosana.
ResponElimina