S’estranya de veure un dragonet cavalcant sobre
un tros de reixa rovellada i punxant com una espina. Si el seu cervell no el
traeix una vegada més, creu recordar que és un animal esquiu al fred. És
hivern, i tot i que la neu es va fondre dies enrere, el jardí continua igual de
bonic.
Des de la seva càlida habitació, taciturn i endormiscat, observa les persones que passegen tranquil·lament pel jardí. D’altres estan assegudes als bancs mentre comparteixen una estona agradable amb aquells que estimen; fins i tot n’hi ha un parell que es petonegen. Més amunt, veu un company seu estirat al terra; està aprofitant els febles raigs de sol a la vegada que s’omple els pulmons d’aquest aire fred i purificador. A tots ells els mira amb melancolia i una petita dosi d’enveja.
Coneixia a la perfecció les sensacions que un sentia al jardí. Ell hi havia passat tardes molt reconfortants anys enrere. Ara és incapaç de recordar-les amb detall, però, malgrat la letargia en la que porta sumit tant temps, sap que el jardí dóna vida, obre camins d’esperança, fa créixer les il·lusions i, sobretot, et desperta. Ho veu cada dia en les cares dels seus amics quan tornen.
Esbossa un lent somriure sarcàstic quan
pensa que ell ja fa molt temps que està hivernant. Desenganxa els dits de la
reixa de l’habitació i se’n va cap al menjador. És l’hora del berenar i de la
medicació. Els minuts de lleugera lucidesa s’han acabat.
Il·lustra el microrelat "Jardí de Giverny" de Claude Monet, 1895.
Maurici Capdet és un
informàtic de lletres, apassionat pels bits i per la literatura al mateix
temps. Ha publicat uns quants contes en diferents reculls d’autoria compartida
(editorials Cossetània i La Quadriga), i també ha guanyat diversos premis
literaris on destaquen el premi Marcel Sentís de Torroja del Priorat, el
concurs de relats breus Sant Jordi de Valls i el concurs literari de narrativa
curta Els cinc pins de Sant Pere de Ribes. Alguns dels seus contes es poden
llegir a El Blog del Maurici.
Un cop més, tot un honor! A reveure!
ResponElimina