JO SÉ (Un microrelat de Maria Cirera)

Per molt que t’hi esforcis, en el teu record sempre el veuràs a través d’un vidre brut. D’altres vegades, quan faci tres hores que camines, la seva imatge potser se’t presentarà a l’angle oposat d’una habitació o massa buida o massa plena. Trencadís i vulnerable.

Davant d’un mirall, la seva presència sempre es projectava cinc segons a l’avançada. Quan el mirall el reflectia, ell feia tard, quan en el mirall somreia, ell tot just arribava, quan en el mirall ja marxava, el seu somriure es quedava glaçat. Els petons sobre la seva pell són un tramat de fulles seques. Encara plora quan talla la ceba.

Val més que te’n vagis fent a la idea: no el tornaràs a veure. I si algun dia les vostres passes us tornen a dur cara a cara i se t’atura el món, no et confonguis, tan sols serà la imatge real del teu déu deformat.

La il·lustració és "Automat" d'Edward Hopper (1927)

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.