Manresa, anys cinquanta. Un dels carrers principals de la ciutat. Dues
cases senyorials, a banda i banda del carrer. En una, un metge d’èxit.
Clientela rica, aparells moderns, estudis a França. L’esposa té totes les
comoditats de la llar, a més d’una minyona. No tenen fills: ell sap que és
estèril, a causa dels raigs X, però no li ho ha dit mai. Ella desitja molt
tenir- ne. En l’altra, el fill d’una família de comerciants, jove, ben plantat
i desvagat. El negoci encara el porta el seu pare, que l’ensenya al seu germà
gran.
Es coneixen de sempre. Són famílies veïnes i del mateix nivell social.
Quin mal hi ha en fer-li de tant en tant una visita a la senyora? El marit està
sempre ocupat, però la minyona vetlla...
Al cap d’un temps, la dona del metge li diu amb il·lusió que està
embarassada. Ell aparenta molta satisfacció. Li proposa un viatge a Andorra, de
compres. Ara faran falta coses noves per a la criatura. Ella s’engresca amb
aquella sortida. Allà es troba tot el que no hi ha a Manresa. Pel camí, en una
recta que voreja el pantà de Sant Ponç, ell dóna un cop de volant i es llança a
tota velocitat fins al fons de l’aigua.
Sempre he pensat què es devien dir en aquells darrers moments.
L’esquela del diari parlava de “trágico accidente”...
Il·lustra el microrelat un fotograma de la pel·lícula "Angel Face" d'Otto Preminger, 1952.
Sóc una mestra d’anglès
jubilada des de fa un any. Visc a Manresa amb el meu home i els gats. Tenim
dues filles a Barcelona. M’agrada escriure i ja fa temps que formo part del grup
Totlletres. Estudio Criminologia a la UOC i també vaig a clase d’italià. Sóc
fan dels Beatles des dels 13 anys, i sempre que puc vaig a Anglaterra. M’hi
sento com a casa…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada