Estava tip i cuit de no guanyar mai cap dels premis
literaris als quals concursava frenèticament. En una ocasió que va ser jurat
d’un concurs, hi va presentar una novel·la seva, amb pseudònim, naturalment,
per saber en realitat què en pensaven els col·legues. Contra tot pronòstic, el
llibre va tenir tant d’èxit que, per evitar de premiar-se ell mateix, va haver
d’inventar, a contracor, inversemblances, faltes de ritme, incoherències,
plagis, estil caduc i enfarfegat. Els altres jurats van creure que era obra del
seu pitjor enemic.
Microrelat inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès
editors, 1994)
Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor
d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult.
Redactor de la revista “Cavall fort” i membre del col·lectiu “Ofèlia Dracs”. Va
guanyar el premi Víctor Català per “Solucions provisionals” (1965) i va ser
finalista del Sant Jordi amb “Els orangutans” (1966). Entre els seus llibres de
microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de
Lil·liput” (Pagès editors, 1994)
Hauré de buscar aquests dos llibres de Joaquim Carbó. Gràcies pel descobriment que m'has fet, Jordi.
ResponElimina