dimecres, 9 de febrer de 2011

PASSAREL·LA (Un microrelat de Mercè Bellfort)

S’acosta el gran dia en què podrà exhibir la seva figura. No se’n penedeix de ser grassa: sempre ha lluït el seu cos amb molta gràcia i orgull. Davant el mirall es va col·locant amb parsimònia la disfressa que ha confeccionat amb una il·lusió desmesurada. Creu que té tots els números per guanyar el concurs organitzat pel centre recreatiu del barri. Aquest cop deixarà a tothom sense alè. Comença a caminar elegantment amunt i avall de la cambra. Se sent cofoia amb el seu aspecte provocador: l’escot generós deixa al descobert l’exuberància dels pits, el vestit sedós permet endevinar unes cuixes arrodonides que poden provocar un efecte especial a més d’un espectador, els talons de pam ajuden a enlairar la menudesa de la Gigí, el maquillatge engrandeix la mida dels ulls i destaca els llavis rogencs, la perruca rossa fins a la cintura i una corona daurada donen el toc de gràcia.

–Espectacular, seré la perfecta Bella Dorment! –pensa la Gigí. Després d’aquest acte d’autoafirmació de les seves possibilitats es despulla per ficar-se al llit i esperar l’endemà.

L’endemà surt el sol però a ella l’ha visitat la nit. Els focus de la passarel·la no s’encendran, totes les amigues restaran al seu costat, disfressades d’elles mateixes amb unes generoses carns. No apareixerà aquell príncep màgic per alliberar-la del somni etern com espera tothom. L’espectacle d’enguany se suspendrà i les vídues jubilades hauran d’agafar el relleu de la Gigí, la companya de l’ànima que desprenia vida pels quatre costats. Fins avui.


Mercè Bellfort (Barcelona, 1953) fa tres anys que publica els seus relats al web Relats en Català, tota una troballa literària que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure. Des del maig de 2008 col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”. Va ser finalista del premi de narrativa breu Víctor Mora (2009) amb el relat “L’entrevista” i va guanyar el tercer premi de la llibreria “El racó dels contes” pel microrelat “Un dia més”. Mestra de primària durant vint-i-dos anys, actualment està d’excedència.

1 comentari:

  1. Una bona tria! Em refereixo a la il·lustració d'aquesta Gigí boteriana.
    Moltes gràcies, Vladimir, per escollir-la.
    Una abraçada,

    Mercè

    ResponElimina