Si ets dretà, compra una navalla que
estigui afilada. No cal que sigui molt grossa, que et càpiga bé a la butxaca
dels pantalons, i que es plegui bé, que no s’obri sola (que quan seguis no et
punxis un ou).
Busca un amic o conegut amb problemes
econòmics. No li diguis què vols fer, digue-li que el convides a prendre alguna
cosa. Que l’amic no sigui excessiu: ni excessivament fort ni simpàtic ni
imbècil, ni molt tou ni molt violent.
Posa’t una samarreta neta i
pentina’t, que no semblis un desgraciat, afaita’t si en tens l’oportunitat,
agafa una bossa o una ronyonera, i surt amb l’amic a prendre tres o quatre
copes. No deixis que l’amic s’emborratxi massa o et sortirà car perquè perdrà
la força. Tu beu menys que ell, ja ho celebraràs demà.
Camineu fins a una gran avinguda i
pregunta a l’amic què faria amb sis-cents euros. Escolta’l (et servirà més
endavant). Fes bona cara quan passi un taxi. Atura’l. No cal que et miris el
taxista. És igual si el teu amic és un nyicris cagat. És igual si el taxista en
fa dos com tu. Tu obre la porta i empeny l’amic perquè entri primer, que
s’assegui darrere del conductor, i després entres tu, tots dos al seient del
darrere. Digues que voleu anar a l’Hospitalet, a Cornellà, qualsevol destí dins
l’àrea metropolitana. Espera’t que arribeu a la carretera i el taxista es
cordarà el cinturó. Estigues a l’aguait fins al moment en què faci girar el
volant, miri pel retrovisor o es distregui amb un cartell lluminós i llavors
desenganxa el cul del seient i amorra’t al conductor per l’esquena; amb la mà
esquerra tibes fort el cinturó fins que quedi travat i amb la mà dreta li poses
la navalla al coll. Espera’t que el teu amic acabi de cridar què fots, però què
fots, t’has tornat boig. No et distreguis amb els crits, no afluixis el
cinturó. Respira a fons i respon-li a l’amic amb veu calmada. Recorda-li el que
volia fer amb sis-cents euros. Digue-li que només ha d’aguantar cinc minuts la
merda de cinturó. Si el taxista es queixa, prem-li el coll amb la navalla, no
massa fort si encara sou a carretera, i digue-li que si es belluga el mataràs.
Quan el teu amic travi el cinturó, aguanta la navalla amb la mà esquerra i amb
la dreta estira els diners. Si el taxista no te’ls dóna, crida-li per primera
vegada, dóna’m la pasta, collons. Guarda’t els diners a la ronyonera. Digue-li
que aturi el taxi i espera’t que el teu amic obri la porta. Clava la navalla al
coll del taxista (si no li claves no correràs prou ràpid per esquivar el taxi
pocs segons després, quan intenti atropellar-te) i surt cagant llets.
Si ets esquerrà, busca el cotxe d’un
futur ex-amic, un mapa i un ganivet de tallar pernil serrà.
Núria Tort és diplomada en Educació Social
i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ha publicat “En Juli i la màquina
empassa-colors” (Premi Mercè Llimona 2009), “Plou i fa sol, les Brunes es
pentinen” (Recull Premi ‘Vet aquí un gat’ 2010) i algun conte a Cavall Fort.
L’any 2016 va quedar segona al premi Núvol de contes amb “Instruccions per
atracar un taxista a la nit”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada