Va ser durant la primera ronda que el vigilant de nit
va adonar-se de la desaparició del nen Jesús.
No era un home gaire sensible a l'art, però sempre
l'havia sorprès la claror exagerada que il·luminava aquell nadó. El pintor, per
accentuar la força simbòlica de l'escena, havia traçat un focus de llum que
queia en diagonal des de l'angle superior dret del quadre i que feia resplendir
el bressol on jeia el nen (un fulgor que, en una establia fosca i tenebrosa,
només es podia justificar per una intervenció extraterrenal).
Però ara el doll de llum enfocava un jaç buit. El
nen Jesús no hi era. El guàrdia va examinar l'obra de més a prop. La resta de
l'escena es mantenia tal com la recordava, amb una multitud d'adoradors
amuntegats en la penombra: Sant Josep, la Verge Maria, els pastors, els tres
reis d'orient. Però tots es prosternaven ara davant un embull de mantes
blanques. Ni rastre del nen venerat.
Qui podia haver fet una cosa així? Encara que el
reglament ho prohibia, amb un dit va gratar el punt on solia descansar el nen.
No semblava que s'hagués raspat, ni que s'hi hagués aplicat pintura. Era com si
el bressol sempre hagués estat buit.
S'hauria d'alertar de l'incident, però el vigilant
va pensar que molestar el director a aquelles hores —tres quarts d'onze— no
tenia cap sentit. Ja n'informaria al matí, quan acabés la jornada laboral. Va
continuar la ronda amb passos cautelosos: mai s'havia mirat els quadres amb
tanta minuciositat, buscant alguna alteració en els retrats, en els bodegons,
en els paisatges o en les escenes mitològiques.
Va trobar-lo en una de les últimes sales. El va
reconèixer de seguida perquè brillava amb la seva particular incandescència
(encara que ara no l'apuntava cap raig de llum celestial). L'havien deixat
enmig d'uns matolls en un conjunt que devia ser la reproducció d'alguna escena
històrica: hi havia soldats armats de llances i dones que carretejaven altres
nens. Va llegir el títol: Els innocents i
les hosts d'Herodes.
El vigilant tenia prou coneixements bíblics per
adonar-se de la urgència de la situació. Si esperava l'endemà, potser ja seria
tard. Va córrer cap a la garita i va tornar amb un cúter.
Les càmeres de seguretat van delatar-lo. L'acció
heroica del vigilant de nit li va costar una multa i la feina. Per sort, aquell
Nadal van contractar-lo en uns grans magatzems per disfressar-se de Pare Noel.
Però això ja seria tema per un altre conte de Nadal.
Les galetes de la fotografia son obra de la Chus Castro.
Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és
autor d'Els reptes de Vladimir (2010,
Témenos 2018), Catàleg de monstres
(Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una
(Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes,
2016) i La biblioteca fantasma (Males
Herbes, 2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada