Comencem la
feina a mitjans de maig. Les parets de totes les cases s'enguixen i es pinten
del blanc enlluernador que s'espera d'una cala mediterrània. Les portes i els
porticons, de colors vius (blaus i verds, preferiblement) però amb pintura
barata i una sola capa: només ha de durar uns mesos. (Durant la tardor, la
pintura s'encrostissarà i les pluges i la humitat de l'hivern la faran saltar;
però a l'hivern ja no vindrà ningú i no cal anar mudats si no hi ha convidats!)
A les terrasses i als ampits s'hi col·loquen testos de flors artificials: així
les cases semblaran habitades. Amb la mateixa intenció es pot penjar alguna
tovallola a les baranes dels balcons o deixar alguna finestra oberta.
Al llarg de
la cala hi disposem una renglera de barques. Han de ser barques velles, amb
corc, despintades i amb les quilles rovellades: convé que sembli que es fan
servir, que surten a pescar cada dia. A la franja de platja en la qual els
banyistes estendran les tovalloles, hi procurarem escampar petxines i algues
que suggereixin un exuberant ecosistema marí (també hi deixarem caure alguns
rocs que contribuiran a l'aparença de territori verge, de naturalesa indòmita).
Com que els
paradisos volen calma i solitud, els vilatans hauran d'aparèixer discretament i
amb comptagotes. El procés de selecció és rigorós. Els candidats cal que
tinguin més de setanta anys i han de mostrar una pell colrada i molt arrugada.
Abillats amb robes ronyoses i carrinclones (són benvingudes boines, barretines
i espardenyes de set vetes), hauran de passejar amb pas gansoner, aturar-se de
tant en tant a contemplar fixament algun punt a l'atzar (un arbre, una roca,
una sargantana), i llençar un renec autòcton abans de continuar la marxa. Es
faran torns i es variarà la vestimenta i el renec.
A principis
de juny ja ho tindrem tot llest. Si la feina de preparació s'ha fet bé, els
turistes arribaran en massa, fotografiaran la cala i, entusiasmats, diran: «Que
autèntic!».
Microrelat escrit pel llibre solidari de
l'ARC per a la Marató de TV3. La fotografia és d'Alícia Serra.
Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és
autor d'Els reptes de Vladimir (2010,
Témenos 2018), Catàleg de monstres
(Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una
(Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes,
2016) i La biblioteca fantasma (Males
Herbes, 2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada