dissabte, 15 de desembre del 2018

CALA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


Comencem la feina a mitjans de maig. Les parets de totes les cases s'enguixen i es pinten del blanc enlluernador que s'espera d'una cala mediterrània. Les portes i els porticons, de colors vius (blaus i verds, preferiblement) però amb pintura barata i una sola capa: només ha de durar uns mesos. (Durant la tardor, la pintura s'encrostissarà i les pluges i la humitat de l'hivern la faran saltar; però a l'hivern ja no vindrà ningú i no cal anar mudats si no hi ha convidats!) A les terrasses i als ampits s'hi col·loquen testos de flors artificials: així les cases semblaran habitades. Amb la mateixa intenció es pot penjar alguna tovallola a les baranes dels balcons o deixar alguna finestra oberta.

Al llarg de la cala hi disposem una renglera de barques. Han de ser barques velles, amb corc, despintades i amb les quilles rovellades: convé que sembli que es fan servir, que surten a pescar cada dia. A la franja de platja en la qual els banyistes estendran les tovalloles, hi procurarem escampar petxines i algues que suggereixin un exuberant ecosistema marí (també hi deixarem caure alguns rocs que contribuiran a l'aparença de territori verge, de naturalesa indòmita).

Com que els paradisos volen calma i solitud, els vilatans hauran d'aparèixer discretament i amb comptagotes. El procés de selecció és rigorós. Els candidats cal que tinguin més de setanta anys i han de mostrar una pell colrada i molt arrugada. Abillats amb robes ronyoses i carrinclones (són benvingudes boines, barretines i espardenyes de set vetes), hauran de passejar amb pas gansoner, aturar-se de tant en tant a contemplar fixament algun punt a l'atzar (un arbre, una roca, una sargantana), i llençar un renec autòcton abans de continuar la marxa. Es faran torns i es variarà la vestimenta i el renec.
  
A principis de juny ja ho tindrem tot llest. Si la feina de preparació s'ha fet bé, els turistes arribaran en massa, fotografiaran la cala i, entusiasmats, diran: «Que autèntic!».

Microrelat escrit pel llibre solidari de l'ARC per a la Marató de TV3. La fotografia és d'Alícia Serra.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada