Encara que sembli mentida, atesa la panxa enorme i
el caminar pausat, cada matí en Ramon Prat sortia a fer una llarga passejada
amb el gos, un preciós i tranquil golden retriever. Passava pel pont de sota
l’autopista i, just a la sortida, es convertia en el tinent coronel John
MacRae-Gilstrap.
Avançava solemne a pas lent i amb mirada severa pel
davant del vistós conjunt de les companyies del seu regiment, més de sis-cents
bordegassos vestits amb kilts de tartan a quadres verds i negres, casaca verda
-vermella els de la banda- i tots amb la gorra glengarry pròpia dels Royal
Highlands Fusiliers, i les polaines d’un blanc immaculat.
El que per a qualsevol eren les arrenglerades files
de ceps verds de pàmpols incipients, per a ell era un regiment —el seu
regiment— en perfecta formació. Rebudes les novetats, ordenava marxar i mentre
la banda a toc de bombo, tambor i sacs de gemecs iniciava amb energia Scotland
The Brave... als auriculars d’en Ramon, ell, al davant del regiment, emprenia
marcialment amb en Max el retorn a casa.
Rafel Ballús Molina (Granollers
1950). Jubilat. Gestor sanitari i consultor. Alcalde de Granollers 1979-1986.
El 1979 va ser objecte de menció especial per part del jurat del premi de
poesia Amadeu Oller, amb el recull «Amb llavis de fusta».
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina