LA TOMBA DE L'ERMITA (Un microrelat d'A. Munné-Jordà)

Sabíem que si compràvem la torre tindríem aquella enutjosa servitud del manteniment de l'ermita i de tenir-la disponible certs dies l'any.

Sabíem que el sàtrapa falangista que s'havia fet construir il·legalment la torre adossada a l'ermita s'hi havia fet un pas de la casa a la capella, tot i que després la jerarquia eclesiàstica li havia fet tapiar-lo.

Sabíem que dins l'ermita hi havia la tomba de la nena.

Sabíem que la nena jugava dins el clot i per això dins la fossa hi havia joguines de l'època, que encara de vegades s'activaven soles.

Sabíem que la nena no havia mort de mort natural.

Sabíem que la nena potser ni havia mort, i potser feia setanta anys que jugava sota la llosa.

Sabíem que no era prudent baixar a l'ermita de nit, quan aquella mena de vell ermità encaputxat obria la porta de pedra que comunicava la capella amb la torre.

Si sabíem tot això, per què hi vam anar i vam alçar la llosa aquella nit?

Microrelat inclòs al llibre A banda i banda del límit (El Cep i la Nansa, 2018).

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és autor de més d'una quinzena de novel·les i llibres de narrativa. Els últims llibres que ha publicat són Dins el riu, entre els joncs (Males Herbes, 2018) i A banda i banda del límit (El Cep i la Nansa, 2018).