dissabte, 30 de juliol de 2016

REFLEXOS SOBRE LES PARETS (Un microrelat de Maria Cirera)

L’any 1921, Samuel Decker responia d’aquesta manera a propòsit dels seus fills:

—En Cornel és un bon noi. La vida al prat sempre li ha agradat i el bestiar també. El ranxo familiar no seria res sense ell. L’ha fet créixer, n’ha tret tot el potencial. És un bon noi i, a més a més, espavilat! Com diu? Ah sí, en Dylan... En Dylan...

En Dylan es passava gran part del dia vagarejant per la riba del riu. No li agradava pescar, li agradava observar el reflex de les plantes damunt de l’aigua. A les nits s’enfilava a la teulada i s’estava llargues hores contemplant les grans extensions de terra.

Com tots els de la seva espècie, en Dylan va morir jove. L’any 1935, algú de la família va trobar un feix de papers escrits de la seva mà, quatre paperots mal girbats i plens de guixades. Aquest algú va portar els escrits a un editorial i aquest editorial els va publicar l’any a sobre. El poemari, curt i concís com les gotes d’un destil·lador, va tenir èxit. Alguns dels versos es van convertir en lemes que avui en dia encara es poden llegir a les parets dels barris obrers i a les universitats.

En Dylan no ho va poder veure mai i, per desgràcia, en Samuel Decker tampoc perquè va morir l’any 1927, un any després d’haver-ho fet el seu fill, segurament, de pena.

Il·lustra el microrelat una imatge de Norman Rockwell.

Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada