dimarts, 26 de juliol de 2016

QUAN VA SER MORT, L'ENTERRAREN (Un microrelat de Joaquim Carbó)

Era l'últim escriptor que quedava d'abans de la guerra. Per raons d'edat, doncs, coneixia bé els col·legues de cada generació. I si bé tenia dificultats per publicar, els diaris no paraven de demanar-li necrològiques. Les tenia a punt abans i tot que es produís cada fet luctuós, perquè hi ha coses que es veuen a venir. En morir, no se'n va parlar perquè ningú no en sabia res, d'ell. Va ser una llàstima que no furguessin entre els seus papers inèdits, ja que per estalviar feina als altres hi havia deixat una semblança personal molt fidel.

Microrelat inclòs a El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult. Redactor de la revista Cavall fort i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Va guanyar el premi Víctor Català per Solucions provisionals (1965) i va ser finalista del Sant Jordi amb Els orangutans (1966). Entre els seus llibres de microrelats cal destacar Bonsais de paper (Edi-Liber 1993) i El jardí de Lil·liput (Pagès editors, 1994)

1 comentari: