dimecres, 6 de juliol de 2016

NO ÉS OR TOT EL QUE LLUU (Un microrelat de Carme Ballús)

La Lola va entrar a la botiga de venda i compra d’or, ben decidida. Repicant talons es va apropar al taulell i quan l’empleat va aixecar el cap per atendre-la, va deixar damunt el taulell una aliança matrimonial d’or i brillants i un braçalet “nomeolvides” d’or blanc, mentre assegurava:

—Aquí li deixo un matrimoni desgraciat.

L’home va somriure a aquella femella arriada i de bon veure:

—Crec que me n’han deixat més d’un, senyora.

—No vull pas ser original, només perdre les joies de vista. Era l’única cosa que brillava entre nosaltres, si em permet la confidència.

Ell li va explicar que, en aquests casos, donaven a la clienta –o al client, encara que aquests eren més escassos- l’opció de la taxació habitual o la inversa.

—La inversa? —va inquirir ella, fent-li un bon vol de pestanyes.

—Ara tinc poc temps, som a punt de plegar. Té a veure amb la quantitat d’odi experimentat cap a la persona que li ha fet els regals. Perquè són regals, oi? Si m’espera fora, li ho explico amb detall tot dinant, què li sembla?

A la Lola li va semblar perfecte. Vivia al bloc de davant i feia dies que el tenia ullat, l’home que treballava a la botiga de venda i compra d’or. Deia a les amigues que s’assemblava al Clooney. Per fi havia trobat el valor per fer-ne, ella també, la taxació.

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i dos reculls propis, "Portes endins" (Marcòlic, 2013) i "Amor, deixa'm dormir" (Marcòlic, 2015), cuits a foc lent i de degustació pausada.

2 comentaris: