Durant la primavera de 1912 hi feia un fred
del dimoni al nord d’Anglaterra, però amb tot, en John Bruce Ismay volgué fer
el viatge inaugural del seu darrer vaixell, rumb a Nova York.
Malgrat les baixes temperatures, els dos
primers dies se’ls va passar gairebé sencers a la coberta C, departint amb els
passatgers de primera classe. Tots alabaven la seva creació i ell no
dissimulava gens l’orgullós que n’estava.
La nit del 14 d’abril va deixar el sopar a
mitges. Tot el que menjava semblava tenir gust a sofre. Va excusar-se davant la
resta de comensals i es va retirar a la seva suite, però no aconseguia adormir-se.
Tenia molta calor i un neguit aspre li rosegava l’estómac.
De sobte, un fort sotrac el va fer obrir
els ulls. Dins la negror de la cambra, hi distingí una silueta encara més
fosca.
«Què haurà estat això?», pensà mentre
s’incorporava. Un mal pressentiment li feu empassar saliva i el mal gust
ensofrat l’inundà de nou la gola.
—Oh, només la meva part del tracte, Bruce —digué
l’ombra—. Definitivament, el teu serà el vaixell més famós de la història.
Mentrestant, al pont de comandament, el
Capità Smith contemplava astorat un iceberg de dimensions titàniques.
Microrelat
finalista del V Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès (2015-16)
El meu nom és
Carles Quílez Cunillera. Sóc del barri de Sants (Barcelona) i vaig néixer l'any
1971.
Sóc advocat i escriptor. He
cursat diversos cursos de tècniques narratives i d'escriptura creativa. Escric
micorelats de forma assídua des de fa un parell d'anys i n’he publicat varis en
diferents antologies. He estat finalista en
diversos premis literaris i guanyador trimestral del concurs de microrelats
“L’art d’escriure” del programa Wonderland de RNE4, organitzat per l'Escola d'Escriptura
de l'Ateneu Barcelonès. Actualment,
participo a la Lliga de Microrelataires Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada