S’asseu a la cadira de
vímet amb un llibre a la falda. Està rendida: la terra, les bèsties, el seu
home i la casa... El sol de baixa tenyeix el cel clar d’or i taronja; i es gira
el llevant. Les cortines dels finestrals, oberts de bat a bat, de la galeria
dansen com dones d’aigua i li porten remors d’onades i escuma de mar de quan
era infant. La flaire dels gessamins l’embriaga; el llibre obert a les mans,
vol llegir però no té ànsia. Un borinot fimbra insolent fins que curull de
nèctar busca repòs entre els paràgrafs. Amb una fúria que desconeix, tanca el
llibre. La remor sorda de l’abellot agonitza i un calfred li traspassa
l’espinada. Prem amb força el llibre entre els palmells i sent un cruiximent de
tendrums que la fa regirar de fàstic i plaer. Acluca els ulls, la negror fa
pampallugues; infla el pit fins a esclatar-li en un gemec obscè fet d’amargor i
de desdeny. Busca la pàgina. Índex amb polze, com si jugués a bales, etziba
empenta al manyoc negre i pelut. Entre les rengles uniformes hi ha florit una
bellíssima taca, en forma d’estrella grana.
Microrelat
finalista del V Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès (2015-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada