Besà el seu fill, li allisà la flassada, el tapà ben tapadet i
li digué bona nit, angelet meu. Després es rentà les dents i es posà una
miqueta de perfum, res, un pensament. Entrà a l’habitació, trià un pijama net
de l’armari, deixà les sabatilles als peus del llit, i mirà el seu marit, que
encara llegia. Va dir-li jo apago ja, que avui estic desfeta, bona nit. I apagà
el llum del seu cantó, i s’hi posà bé, enroscada sota el pes de l’edredó,
somrient, els ulls clucs.
Només ens vèiem en somnis, ella i jo. I les nits eren tan
breus...
Jordi Benavente (Martorell, 1980) és periodista i escriptor.
Ha publicat als diaris Público, El Punt, Avui i Ara. I és autor dels llibres Martorell negre. Un mort i moltes preguntes
(Curbet, 2014), Valentes. La història de
superació de vuit dones de Castellbell i el Vilar (2013) i La nit que van ploure bitllets i altres
històries de Martorell (2012). Ha guanyat diversos certàmens literaris
locals amb els seus relats. Paios durs va
ser finalista del Premi Núvol de Contes 2013.
M'encanta el relat i m'encanta com escriu en Jordi Benavente! Endavant!
ResponEliminaEndavant, i tant que sí: salut i paraules :) Gràcies, Anna!
EliminaUn relat per somiar i imaginar. Molt bonic, com tot el que escriu en Jordi Benavente.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per les teves paraules, Àngels.
EliminaSomiar és bàsic :)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina