dilluns, 4 d’agost del 2014

EL “PLA RENOVE” (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

En Gregori Rabasseda estava cansat. Des de l'ascens a la feina, no donava l'abast i arribava a casa sense energia per a res. S'escarxofava al sofà i deixava que les hores llisquessin, aliè a l'enrenou dels tres fills i a l'atabalament de l'Aurora, la seva dona. "Ho sento", s'excusava, "estic baldat".

Va ser l'Aurora qui va suggerir comprar un Nexus-6, l'última generació de robots domèstics. Reproduïen amb fidelitat l'aparença humana fins al punt que homes i robots es confonien, costava destriar-los. En Gregori no veia clar la convivència amb un estrany rondant per casa, encara que fos un ser artificial. Però l'Aurora va mencionar un "Pla Renove" molt avantatjós que els permetria disposar d'un Nexus-6 de prova una setmana.


Així va ser com en Ricard va entrar a la vida dels Rabasseda. Cada tarda, des del sofà, en Gregori l'observava esbalaït: feinejava sense descans, amb un vigor envejable. Era eficient, polit. Quan enllestia les tasques de casa, arreglava el jardí; encabat ajudava els nens a fer els deures i jugava amb ells fins a l'hora de sopar. Era un cuiner modèlic, imaginatiu, i un gran conversador. Durant la setmana, les reticències inicials d'en Gregori es van dissipar. No tenia cap queixa. Fins i tot el dia que va sorprendre les natges llises d'en Ricard manxant amb infatigable constància entre les cames de l'Aurora, no va amoïnar-s'hi: una màquina no podia engelosir-lo; més aviat li agraïa la iniciativa: ell feia temps que no tenia esma de satisfer-la.

Passat el període de prova, no ho van dubtar: en Ricard es quedaria a casa. Van celebrar-ho amb un sopar (encara que a en Gregori cada dia li venia menys de gust menjar res).

Mentre en Ricard rentava els plats, es van asseure a la sala d'estar.

–Quina empenta aquest Nexus –va comentar en Gregori, amb un fil de veu–. A mi, en canvi, és com si se m'haguessin acabat les piles.

Sentia tanta lassitud que amb prou feines va escoltar les paraules de la seva dona:

–No pateixis, rei. Demà els de la deixalleria et vindran a buscar.

Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015). L'il·lustra un fotograma de la pel·lícula "Blade Runner".

3 comentaris:

  1. Tot i que el desenllaç es va intuint, el resultat és bo. Qualitat en forma i contingut.

    Vicent

    ResponElimina
  2. I un altre que m'encanta! Moltes felicitats per aquests quatre anys de bons microrelats, de bona confitura, i que duri, Jordi!
    Una abraçada escalenca!
    M.B.

    ResponElimina
  3. Un microrelat de manual, molt bo, final sorprenent i perfectament desenllaçant

    ResponElimina