El
seu cas només tenia un precedent a Europa. En procedir d’un mateix òvul que es
va dividir en tres a l’inici de la gestació, els bessons Kemp compartien
aspecte, empremtes digitals i fins ADN idèntic. Eren tan iguals que, per
distingir-los, els seus pares els van haver de posar una polsera de colors. De petits, els nens es reien d’ells. Els deien “els
repes”.
Avui,
riuen els Kemp. Tot brindant amb Dom Perignon, mentre signen l’acceptació
d’herència del seu assassinat oncle milionari. De res no ha servit un testimoni situant un bessó al
lloc del crim i que els cesseís trobessin mostres d’ADN i
empremtes seves a l’arma. Els altres dos tenien coartades a prova de bomba i no
hi ha forma humana de saber qui dels tres menteix.
Dubte
raonable, clama l’advocat del trio, fregant-se les mans en pensar en la minuta.
Dubte
raonable, es resigna el jutge, torçant el gest en haver d’acceptar aquell
estratagema legal.
Dubte
raonable, brinden “els repes” amb somriure còmplice.
Jordi Solé
(Sabadell, 1966) és llicenciat en Ciències de la Informació i va iniciar la
seva carrera professional l’any 1987 com a redactor del Diari de Barcelona. Des
d’aleshores ha col·laborat amb El Periódico, La Vanguardia, El Independiente i
la revista Fotogramas. Ha estat director en cap de Fantastic Magazine i
director de la revista Club Disney. És col·laborador habitual de programes de
televisió (TV3, 8TV) i ràdio (RAC-1). És autor del llibre “Telemanía” (Salvat,
1999), del llibre de relats “Vudú” (Drac, 2006) i de les novel·les “Hijo de
Dioses” (Pàmies, 2010), Barcelona Far
West (Pàmies,
2010) i Ciutat d’espies (Editorial Columna, 2012).
Una historia molt ben trobada i millor relatada.
ResponEliminaSalutaciones.