diumenge, 22 de juny de 2014

UN DIA ÉS UN DIA (Un microrelat de Josep M. Sansalvador)

Avui menjaran pizza. Un vespino vermell aturat a la porta, amb un bagul al darrere, n'és la prova inequívoca. El repartidor surt del cancell, desa la funda i el motoret peteja. Han tancat i el llum del rebedor s'ha apagat. No ho hauria dit mai, que el matrimoni X en fossin, de pizzes. Juraria que en aquella casa per sopar s'hi menja vianda. Una verdureta bullida i un xic de peix. Uns llegums saltant de l'olla i una truita de ceba. Avui toca una pizza demanada per telèfon i lliurada en menys de mitja hora. Un dia és un dia.


Potser no tenien ganes de cuinar. És possible que les bledes, oblidades al foc, se'ls hagin cremat. Tal vegada tenen el nebot de visita i li venia de gust un extra. Potser fan la cuina nova i el lampista no els ha connectat el terminal elèctric de la placa de cocció. Podria molt ben ser que ell fos de viatge i ella tingués un amant. O –qui sap– ell ha escanyat la dona i, enterrant-la al pati, s'ha fet tard.

Jo en menjo molta, de pizza. Molta. Cada nit. És el que millor em va per instal·lar-me davant del vídeo i tornar a mirar, un cop més, "La finestra indiscreta".

Josep M. Sansalvador (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc De res, massa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada