Cada matí quan s'afaitava li venia al cap allò que havia
llegit en algun lloc. Que molts homes tenen els pensaments brillants i les idees
genials mentre s'afaiten. Veient la imatge que li retornava el mirall, no
s'imaginava aquell cap tenint una gran pensada. Ni quan s'afaitava, ni mai. Els
seus cinquanta-tres anys d'existència havien estat més aviat grisos, per no dir
negres. La seva vida professional i personal havia estat un absolut desastre,
que difícilment podria solucionar una hipotètica inspiració matinera. O potser
sí... Una espurna va brillar, potser per primera vegada, a les seves pupil·les
quan va prémer amb força el mànec de la navalla la va acostar al coll.
Microrelat inclòs al
recull "I..." (Premsa d'Osona, 2008)
Carles Castell Puig (Reus,
1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de
la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a
escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va
guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors,
diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El
darrer de tots ha estat “Els cadells de Mas Palou”, guanyador del Premi Vent de
Port, de Tremp (Pagès editors, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada